Nian, el monstre

Aquest conte explica perquè a la Xina donen la benvinguda a l’Any Nou Xinès amb petards, danses del lleó i el decorant-ho tot de vermell: volen espantar a Nian, el monstre.

Hi havia una vegada…

Fa molt temps, hi havia un monstre que es deia Nian. Li encantava tenir espantat a un petit poble a la Xina i el visitava un cop l’any per espantar a tots els seus habitants. La visita al poble sempre era el primer dia de l’any, per recordar als vilatans que seguia allà un any més i que debien de seguir espantats.

Continue reading “Nian, el monstre”

Maneki-Neko: els gats de la bona sort

El maneki-neko (招き猫), un petit gat d’origen japonès amb la pota alçada, ha guanyat popularitat en la cultura occidental durant els últims anys – tant te’l pots trobar a les prestatgeries d’un basar com protagonitzant els anuncis d’un refresc – però el seu veritable significat i origen és encara desconegut per a molts.

Existeixen diverses llegendes que expliquen l’origen dels maneki-neko. La més acceptada es remunta a l’època dels senyors feudals a Japó, en l’era Edo, a la fi del segle XVII. S’explica que un temple de Tòquio passava per greus dificultats econòmiques. El seu sacerdot, molt pobre, tenia una gata anomenada Tama.

Un dia, un senyor feudal de gran fortuna, Ii Naotaka, va ser sorprès per una tempesta mentre caçava prop del temple. Es va refugiar sota un gran arbre fins que la gata li va fer senyals perquè es refugiés dins el temple. Quan es va apropar, un raig va caure sobre l’arbre on inicialmente havia buscat aixopluc. Agraït, Ii Naotaka va finançar la reparació del temple i va ajudar econòmicament tant el sacerdot com la seva gata.

En morir Tama, la gata va rebre un enterrament amb tots els honors en el cementiri per a gats del temple budista de Gōtokuji, a la zona de Setagaya (Tòquio), que segueix en peus avui dia i va ser ampliat recentment.

Continue reading “Maneki-Neko: els gats de la bona sort”

Entrevista a Lyona (Marta Puig)

“Mai he esperat treure benefici económic del que penjo a Internet”

Lyona: “Mai he esperat treure benefici económic del que penjo a Internet”Marta Puig (Esparraguera, 1979). Dissenyadora gràfica que es dedica a realitzar videoclips com a hobby.

Una afició prou encertada si tenim en compte que ha realitzat els darrers vídeos, entre d’altres, de Love of Lesbian, MürfilaAnna Roig i L’ombre de Ton Chien; o, l’últim, per Hyperpotamus.

Comparteix els vídeos que realitza a webs com YouTube o Vimeo i publica(va) les seves fotografies a Fotolog (D.E.P.). Ara també a Facebook i Twitter, on es dóna a conèixer sota el nom de Lyona (“la meva màscara”, explica).

La seva presència a Internet fa que els músics es fixin en el seus treballs anteriors i s’hi posin en contacte per demanar-li que converteixi en imatges les seves cançons a través dels seus vídeos. Continue reading “Entrevista a Lyona (Marta Puig)”